L ’Època de l’Alt Imperi (segles I-II) nivell de reforç

"il.lustració"•Estudia la següent informació:

Apunts

               La civilització romana de l’Alt Imperi  té una economia agrària en expansió. L’activitat fonamental és l’agricultura, però la producció  dels grans latifundis esclavistes  de les províncies es destina  al mercat, sent Roma el centre de destí de la majoria de mercaderies que es confeccionen per tot l’Imperi (les províncies orientals produeixen manufactures i les d’occident matèries primeres i aliments). La producció de manufactures es realitza en petits o mitjans  tallers artesanals  (amb mà d’obra lliure o esclava) i, tal com s’ha dit, la localització es troba majoritàriament a les províncies d’Orient (teles, pell, papir, vidre). Es practica el comerç a nivell intern de l’imperi i el comerç exterior ja que es comercia amb el Nord d’Europa (esclaus), centre d’Àfrica (feres pels espectacles dels amfiteatres)  i Àsia.
              També la societat romana de l’Alt Imperi està evolucionant ja que hi havia   mobilitat social entre els estaments (que és una característica d’una societat classista): és el cas de la manumissió (concessió de la llibertat) a la que molts esclaus arribaven després d’un acord amb el seu amo (molts compraven la seva llibertat) i també els homes lliures es podien convertir en ciutadans comprant  els drets de ciutadania.
                L’emperador posseeix el poder executiu, legislatiu i judicial al tenir totes les magistratures amb caràcter vitalici (compta per fer efectiva la seva autoritat amb un nombrós cos de funcionaris), és el cap d’un exèrcit permanent encarregat de vigilar les fronteres, conquerir noves terres i mantenir l‘ordre a l’interior i és també considerat un déu. Un punt feble en aquest sistema que tendeix a l’absolutisme és el manteniment de  l’elecció de l’emperador, per això molts van procurar elegir en vida al seu successor a través de l’adopció. Les províncies de l’Imperi però tenen una certa autonomia administrativa en els assumptes interns (tenen les seves pròpies assemblees i magistratures)  ja que el govern central conserva el control total en política exterior, la defensa, recaptació d'impostos i alta justícia.



Llegeix el text següent:
                                                             Augusto, fundador del Imperio
Augusto recibió la sumisión de un mundo cargado de discordias, con el nombre de príncipe. Ganó la voluntad de los soldados por sus donaciones, la del pueblo por sus distribuciones de alimentos, la de todo el mundo por la paz reconquistada. Su poder fue creciendo insensiblemente al atribuirse los poderes del Senado, de los magistrados y de los comicios. No había opositores. Guerras y proscripciones habían abatido a los más tenaces. El resto de la nobleza, colocada en una actitud de servidumbre que les garantizaba su fortuna y sus honores, prefería la seguridad del presente a los peligros del pasado. Las provincias tampoco se lamentaban de la nueva situación, pues desconfiaban del Senado y de los comicios, de las querellas de los poderosos y de la avidez de los magistrados. Reinaba un nuevo estado de espíritu. El remedio a las discordias era el gobierno de uno solo.                                                

                                                                                                                                                             Tácito: Anales

  1. Quin tipus de font és el document anterior: primària (escrita a l’època de què parla) o secundària?
  2. Explica el significat de la primera idea del text. Explica a quines discordies es  refereix l'autor.
  3. Qui li va fer costat?.
  4. a)Li van aceptar els patricis?
    b) Per què va ser, segons l'autor?.
    c) Què van sacrificar els patricis amb el govern d'August?.
  5. a) Li van aceptar els plebeus?       
    b) Per què va ser, segons l'autor?.
    c) Què van sacrificar els plebeus  amb el govern d'August?.
  6. a) Li van aceptar els habitants de les províncies?.   
    b) Per què va ser, segons l'autor?.
    c) Què van sacrificar els habitants de les províncies amb el govern d'August?.
  7. Què vol dir l'última idea del text?.
  8. a) Defineix el concepte de dictadura.           
    b) Explica les seves característiques.
  9. Anomena altres dictadors que coneguis i explica el que sàpigues d'ells.
  10. Quina diries que era la ideologia política de Tàcit?.
  11. Quina és la idea fonamental del text?.


Llegeix el text següent:           
                                                                  La organització de l'Imperi

            Octavi August (27 a.C.-14 d.C.), després d'una llarga guerra contra els seus enemics (Marc Antoni i Lèpid), els va derrotar, va prendre el poder, i es va dedicar a continuar l'obra de Juli Cèsar. La base del seu poder era el comandament suprem de l'exèrcit, el poder de convocar l'Assemblea, el Senat i de promulgat edictes, i l'ostentació de la màxima autoritat religiosa.
            Per regir les províncies de l'imperi, va nomenar governadors addictes a la família imperial i per garantir la pau va reestructurar l'exèrcit posant'hi generals de confiança i assegurant remuneracions en diners o terres als soldats.
            La vida d'aquestes províncies es desenvolupava a les ciutats, veritables centres econòmics i administratius de la civilització romana. Cadascuna d'aquestes ciutats tenia la seva administració.
            La producció artesanal de totes aquestes ciutats, així com l'agrícola de les terres dels voltants i dels grans latifundis, es comercialitzaba per tot l'Imperi i va donar lloc a un esplendorós comerç, que enriquí la burgesia ciutadana. Els emperadors de l'Alt Imperi van afavorir aquesta burgesia, a la qual van concedir molt aviat el dret de ciutadania romana.
            D'altra banda, a la ciutat de Roma, per tal d'afrontar els avalots, es va iniciar una política d'obres públiques i de control dels preus els cereals que garantís la feina i la manutenció de les masses urbanes. Les masses van arribar, en cas de necessitat, a ser mantingudes per l'Estat mateix (política de panem et circenses). Totes aquestes mesures van contribuir a l'estabilitat del sistema i durant un llarg període de temps (pax romana) es va produir una puixança econòmica a totes les terres imperials.
            Al llarg dels dos primers segles de la nostra era es van donar poques transformacions en el model creat per August. Tan sols cal remarcar la progressiva importància que va adquirir el culte a l'emperador i l'arribada a Roma de gents de les províncies que pretenien de fer carrera política i que, en alguns casos, van arrivar, fins i tot, a ser emperadors (Trajà, Adrià). A la darrería d'aquest període, l'Imperi s'havia uniformitzat, amb l'aparició del dret romà imperial i l'extensió de la ciutadania romana a tot l'Imperi.

  1. Resumiu el document.
  2. Feu un esquema en claus de les estructures a l’Alt  Imperi.

"il.lustració"

•Llegeix el text següent:        La plebs

               Entre la multitud de condició més baixa i entre els necessitats, hi ha gent que passa la nit sencera en tavernes; d'altres es posen a cobert sota les veles dels teatres, o es discuteixen asprament sobre les partides de daus, o bé, lliurats a la passió que domina totes les altres, des de l'albada fins al vespre, s'esgoten sota el sol o la pluja, examinant amb minuciositat les qualitats i els defectes dels conductors de carros (de curses) i dels cavalls. I és absolutament sorprenent veure una innombrable plebs, amb l'espèrit posseït  per una espècie de passió ardent, en suspens en el moment de la sortida d'una cursa de carros.
                                                                                     Ammiá Marcel.lí: La plebs

  1. Quin tipus de font és el text anterior?
  2. Qui formava la plebs?
  3. A què es dedicava segons l’autor?
  4. De què vivia?
l.lustració"

•Llegiu l’art romà  a l'època de l'Imperi i el text següent:


                                                                    
Las ciudades del Imperio
            En el siglo II el Imperio presentaba más que nunca la apariencia de una vasta federación de estados-ciudades. Cada ciudad tenía su gobierno local autónomo, su vida "política" local y sus propios problemas económicos y sociales que resolver. Por encima de las ciudades había un vigoroso gobierno central que regía los asuntos del Estado: las Relaciones Exteriores, el Ejército y la Hacienda Pública. El jefe de este gobierno central era el emperador. En su nombre actuaban sus agentes militares y civiles. (...) "De Iure" (en teoría)  el gobierno central era aún el gobierno del Senado y del pueblo de Roma; "De facto" (en la práctica)  era una monarquía absoluta limitada tan sólo por cierto privilegios de las clases superiores de los ciudadanos romanos y por la autonomía de las ciudades. Esta autonomía era, de hecho, casi ilimitada. La burocracia imperial sólo muy raras veces se mezclaba en los asuntos locales de las ciudades. Se ocupaba casi exclusivamente de la recaudación de los impuestos, de la administración de los dominios imperiales (territorios del imperio gobernados directamente por el emperador) y del Estado y de una parte de la jurisdicción.
             (...) Casi todas las ciudades del Imperio, sobre todo las del Oriente helenístico, poseían un buen sistema de alcantarillado, agua corriente en abundancia (incluso en los pisos altos de las casas), traída por medio de acueductos de irreprochable técnica; plazas y calles bien pavimentadas y, a lo largo de éstas últimas, soportales que protegían del sol y de la lluvia a los peatones; amplios e higiénicos mercados dotados de agua en abundancia; grandes y hermosas termas en distintos sitios de la población que permitían a todo ciudadano bañarse diariamente, gratis o por muy poco dinero; edificios perfectamente condicionados para la práctica de los deportes y ejercicios físicos: gimnasios y palestras. Para los fines religiosos había magníficos templos y altares, bosques sagrados y largas hileras de bellos monumentos funerarios que bordeaban las vías públicas fuera de las puertas de la ciudad. En todas las ciudades había imponentes edificios: curias (oficinas para los magistrados), basílicas para los jueces, prisiones etc. Otros edificios estaban destinados al recreo o a la instrucción del pueblo: teatros, circos, estadios, anfiteatros, bibliotecas públicas, auditorios para las declamaciones y lecturas públicas y galerías de pinturas. Las casas particulares eran en su mayoría muy amplias y estaban dotadas de comodidades tales como baños privados, agua corriente, buenas escaleras de piedra a los pisos superiores,  etc.
            Las ciudades debían casi exclusivamente su esplendor a la munificencia de las clases más altas y más ricas de su población; esta reducida minoría era la que se beneficiaba de aquel esplendor; las grandes masas de la población urbana tenían que contentarse con ingresos modestísimos e incluso vivían en la mayor pobreza.
                                                                                                   M.Rostovtzeff. Hª social y económica del Imperio Romano.

  1. Quin tipus de font és aquest document?
  2. De què tracta? Copia les idees fonamentals.
  3. Selecciona de què tracta cada paràgraf entre aquestes propostes:
    Organització política de l’Imperi              
    Les ciutats de l’Oriente Hel.lenístic
    Monuments de les ciutats                                 
    Rics i pobres a les ciutats
    paràgraf 1    
    paràgraf 2
    paràgraf 3

  4. Indica on estaven situades les ciutats de l’Orient hel.lenístic.
  5. Explica quina era la  funció dels principals elements públics de les ciutats de l ‘Imperi.
  6. El dibuix que hi ha a continuació representa el plànol d'un ciutat romana i els seus elements més característics: cardo, decumanus, forum, mercat, muralles, torres de defensa, termes, teatre i amfiteatre. Indica quins elements corresponen a les lletres següents, però tinguis en compte que la lletra c correspon a un element que no hem dit i que no es pot observar al plànol.
        a
        b
        c
       d
       e
       f
       g
       h
       i

                                                                          Plànol d'una ciutat romana
                   "il.lustració"
                   En acabar, pots consultar  la web on està la solució.

                        

•Llegeix el text següent:                Un judío de Galilea

En la periferia, hacia el norte de Israel, se hallaba Galilea. Sus habitantes eran considerados desde Judea como judíos de segunda. En una extensión inferior a la de Cataluña, su densidad de población era incomparablemente menor. El historiador Flavio Josefo habla de 240 pueblos, con pocos centenares de habitantes cada uno, pobres pero que disfrutaban de una región fértil. Solo dos pequeñas ciudades helenísticas contrastaban en ese panorama rural, Séforis y Tiberíades. Entre el 7 y el 4 a.C. nació un hombre llamado Jesús, de una familia afincada en uno de esos pueblos, Nazaret. Según los evangelios, predicó en su región sin acercarse a las dos ciudades citadas.
Pronto se rodeó de seguidores, que a partir de sus enseñanzas insólitas y su periplo vital produjeron una gran cantidad de textos en griego, los que nos han llegado en los evangelios y en otros escritos, y los que consta que se han perdido. Todos indican que acudió a Jerusalén, donde los judíos fariseos lograron su ejecución. Los historiadores han conseguido fijar con fiabilidad ese año, el 30 d.C., cuando Tiberio descansaba en Capri cansado de su corrupta y violenta Roma.            
     LA VANGUARDIA - 07/12/2003  El mundo en el siglo cero

  1. Defineix:
    ciutat hel.lenística
    evangelios
  2. a) Qui gobernava a l’Imperi quan va viure Jesús?. 
    b)Quan va morir Jesús?.
    c)En quin segle? 
    d) Com es diuen els seus seguidors? 
    e)On situes Galilea actualment?. 
    f) Quins pobles habiten aquest territori a l'actualitat? 
    g) Saps quina relació hi ha entre ells?.
  3. .a) Qui era Jesús?.
    b) Pots explicar algunes de les idees que defensava?.
  4. a) Com van acollir les seves idees la resta de jueus?.
    b) Penses que van ser ben acollides pels romans?

 

•Llegeix el text següent:
                                                                L'esplendor del s.II

                        Tothom sembla estar de festa. La gent ha perdut aquell posat greu i ombriu d'antany per lliurar-se amb tota llibertat a l'alegria i els gaudis de la vida. Totes les ciutats han renunciat a llurs velles rivalitats i més aviat són animades per una mateixa emulació: presentar-se com les més belles, les més plaents. Per tot arreu es veuen gimnasos, fonts, propileus, temples, tallers i escoles.                          
                                                                                                                   Publi Eli Aristide: L'esplendor del s.II

  1. Indica el tipus de font.
  2. A qui es deu referir l'autor per tothom?
  3. Comenta el tipus de societat de l'època.
                                                        
"il.lustració"

•Llegeix el text següent:
                                                                           Els tresors de les conquestes

            Els fabulosos tresors espoliats al món hel.lenístic els dos darrers segles abans de Crist redorden, amb certes matisacions, els que l"Europa moderna va absorbir el nou Món. L'afluència d'aquets tresors va donar un fort impuls de tipus inflacionista a l'economia de Roma. Els últims tresors copiosos que van entrar van ser els dels dacis (Dàcia, actual Romania, conquerida els anys 101-105 dC.). Però amb Adrià (117-138) l'Imperi es va col.locar en un pla defensiu. A partir d'aquells moments comptava exclusivament amb els seus propis recursos econòmics.

                                                                                                                   Aurelio Bernadei: Els tresors de les conquestes

              Indica quina és la idea fonamental del document.

 

Exercicis de síntesi i repàs

Seleccioneu la proposta correcta:

  1. La mayoría de los habitantes del Imperio romano eran campesinos 
  2. En sus inicios, Roma era una república 
  3. En la economía romana del Alto Imperio no existia la industria 
  4. En el Alto Imperio el comercio marítimo estaba desarrollado
  5. La economia del Alto Imperio era agraria de subsistencias
  6. El Alto Imperio fue un período de expansión económica
  7. Los pobres recibían pan gratis en la época del Alto Imperio 
  8. La sociedad romana imperial era clasista  porque todos los ciudadanos tenían los mismos derechos 
  9. El sistema político imperial era una monarquia absoluta porque el emperador tenía todos los poderes
  10. En la época del Alto Imperio una minoría de romanos eran cristianos

Tornar al guió del Tema                          "il.lustració"